Saturday, March 8, 2014

altres textos dispersos i saltejats


*

vaig arribar a casa i caure
verticalment (o horitzontalment)
fent rodes
al llit
el cap plè de fum
de fum i de preguntes
recordo pensar que
tenia una idea molt bona
per escriure
però ja no me’n recordo

Desig de no sé què-

sí, sí! la cançó de fa un any exacte
que parla del mateix…
trenca'm el cor
trenca'm el cor
a mi tant me fa

no cal que facis res! que
ja me’l trenques una mica
cada pas que fas
i cada paraula que dius
cada cop que m’entens

Vaig arribar al llit i vaig caure
i tenia pardals al cap
tenia molts, molts pardals al cap

alguna cosa em deia que la primavera
s'acostava
alguna cosa em deia que tu també creus
que el destí no existeix
però no cal que existeixi perquè no és necessari

però li donaré temps a això que dic
és cert que d’aquí tres dies
potser no hi tinc pardals al cap
potser hi tinc
ves a saber, 
girafes
però ara tinc pardals al cap
Li donaré temps a això que dic,
perquè fa un any, deia al mateix
i amb la tonteria,
han passat 12 mesos

I continuo pensant el mateix.




*



El sol repica
contra les parets.
el sol
a la meva cara
els meus ulls tancats veuen formes
formes de colors
verdosos
m’intento imaginar un color inexistent
i no puc
no puc
porto anys intentant-ho
i no puc
potser el color inexistent és un color inexistent precisament per això
perquè no existeix
i això encara el fa molt més interessant. 



*

Com una figura divina!
Adorar
la figura de somriure difícil
paraules justes
somriure samarrèticament fumàcid
somriure gintònicament imperfectiblement perfecte
Figura divina!
Difícilment agafable,palpable,mirable, somiable
Somiable
molt somiable
però els dimarts ja no. 







Amb la seva veu de fons
potser no tant de fons!
potser gràcies a això
estic
sobreposant paraules les unes amb les altres
potser no té cap mena de sentit ara
però potser d’aquí un any,
si m’ho llegeixo
m’autoregalaré un somriure



Tinc un problema

Tinc un problema. 
Ho sé del cert. 
Potser el meu problema 
és saber-ho.
O el problema en si,
deu ser, potser,
que sé que tinc un problema
però no hi faig res al respecte.
Això és un gran problema.

Però encara és pitjor.
Tot i saber que tinc un problema
i no fer-hi res al respecte,
hi ha dies,
que em penso que no tinc cap problema

I realment, no en tinc cap, de problema.

I és, que, potser, no tinc pas cap problema i és cert.

I aquest, precisament, és el problema.





No voler dir res

La boira…
tu ja m’entens.
Ja saps de què va.
La boira…
Són els ulls de tots que s’omplen de fum.
La boira.
Ja saps de que et parlo.

El dia que no tinguis fetge,
et sentiré cridar a mitja nit al

 carrer que ballaves sense cansar-te quan encara et creies prou jove per guardar la merda a qualsevol lloc guardable. 

I diràs
“No sé què estic fent”

I jo et diré, 
jo tampoc.
Mira’m.





Sóc un fill de puta


Amb el meu cotxe
nou, net, car.
Sóc de puta mare.

Amb les meves ulleres.
La música.
Tot sota control.

Sóc un fill de puta.
I m’agrada.

Llueixo els meus músculs 
amb orgull.
Faig veure que fumo,
i parlo amb la veu greu.

Sóc atractiu.
Ella ho sap i li agrada.
Sóc un fill de puta. 

Vaig pel carrer 
amb el gas a fons.
m’agrada córrer.
Em sento important.

Sóc un fill de puta.

Sóc un fill de puta i l’he cagat.


Coses de grans



“Coses de grans!
Que bé, continua, continua.
M’interessen aquestes converses”

Em fa l’efecte que sóm tots iguals.

Llàstima que som tots iguals
de imbècils.
Amb uns anys més, o uns anys menys,
pots canviar

però seguiràs sent el mateix
(en principi)
.













La mala memòria que em/ens/et/us caracteritza

Suposo que és més fàcil culpar
a la nostra pèssima memòria
de tot el que hem fet sense pensar

Ja hi estic acostumada a les barreres

Però crec que les barreres, a part de la memòria,
Són les poques ganes de pensar,
I les ganes de guardar la merda a l’esquena
que de moment,
aguanta.











escriptura (completament) automàtica basada estrictament en: Miles Davis·Spanish Key
Des del minut 0:00 fins el 10:59 

En un pàrquing veig el teu cotxe vermell i no sé res més a part de que et veuré.
Serem una espècie de barreja de pells i altres substàncies que no sé definir perquè la serenitat em fa ser
una ment tancada.
Ja ens entenem.

Pujant una muntanya amb el cotxe vas decidir que no valia la pena i vas baixar. Realment encisador. Quin tio més romàntic i subnormal.

Ell no enten gaire cosa i ningú fa l’esforç. És bonic perquè, si mai em trenco el llavi, igualment, com que la meva trompeta no la tinc, no sé què em passarà.

Cavall!!! No!
Quin bon assumpto, tornem a l’assumpto de la muntanya.
No sé pas què estava dient. Sonen les campanes, els llums del carrer estan encesos però jo no només veig els seus llavis, allà, davant meu.

Collons, quins llavis
Carnalment la volia
Carnalment el vol
Veig un home que treu foc de les orelles, sí, però sembla un bon paio, 
hem acabat fent-nos un whisky i 
al final hem acabat parlant de l’últim llibre de un tio que ja no recordo qui era
però suposo que era molt bo perquè no vaig entendre res. 

Jo fumava fumo i fumaré, m’entens?
se’m en fot el que em digueu tots plegats.

Si ets una estrella, tiu, jo no t’hi veig sempre.

I el tio ve i em diu “Les estrelles desapareixem però sempre hi som”

Quin bon paio, tenia tota la puta raó del món.

En fi, el cotxe ja no era al pàrquing i ell anava amb un trajo molt elegant i sabia que avui era un dia bo per parlar.

Jam session de begudes jam session de jam
session
jam ham ham ham and cheese

Mare de déu és hora d’anar a dormir
mare de déu és hora d’anar a llevar-me i treballar.

quina vida més puta,
això de desaparèixer i aparèixer cansa força.

Si fos el sol o la lluna (llauna) encara,
però el puto subnormal va d’estrella.
Ja em diràs tu de què collons li servirà.

Serà una excusa!
Serà una cursa a trot 
aviam qui se’n fot més
trotant o galopant
aviam qui collons cau abans

Mare de déu! 
Déu me’n lliuri de tota aquesta gent, jo me’n vaig anar a casa! i em vaig posar a assajar, no volia pensar en ningú, només jo, jo, jo
jo
jo
jo

Però em vaig sentir més sol que un fill de puta

Stacey
Miley 
Robert
Franky

òsti tu, realment em costa recordar els noms de la gent
però n’hi havia, n’hi havia
de gent
a la muntanya

Ma mare ja m’ho deia que seria un desgraciat
“Ma mare ja m’ho deia que seria una desgraciada”

Calma, 
al llit s’hi està bé
Estic trotant pels núvols!

Sento en John que em pica la porta
té un saxo a les mans
li dic que no, que estic trotant
Diu que ell també trota
I trotem, 
quina puta jam session

Improvisar a la vida és el que m’ha 
fet ser
algú que apareix i desapareix

Jo quan veia tants ulls mirant-me en aquell prat
inacavable, pensava…
però aquesta gent realment hi és?
son una visió?

Però jo estava marcant-me un solo de collons i sentia els fills de puta que m’acompanyaven com uns mals cabrons 

No sé què faria jo sense tot això que hi tinc al cap
realment com m’agrada perdre’l…
com m’agrada parar 
i tornar-hiparar
parartornar-hiparartornar-hi

Fins que el cos em digui prou!
En Jimi!
I els altres!

He vist a la… 
no me’n recordo.
ostres.
Bé, és igual.


Fent temps, a la muntanya!
quin cotxe més ben parit.

Em casaré!
o NO
potser em cansaré
si, si, realment m’estic cansant.

Me’n he cansat,
apa,

ja està. 




No comments:

Post a Comment