Sunday, April 5, 2015

Escopits, violència.

*
Exorcitzar-me de tot el que és
sup
er flu
i concentrar-me només
en la fita
que ve a ser
allò que ningú sap,
allò que ningú mai sabrà

resumint,
allò que, si mai és, 

ho serà per sorpresa. 


*
Per desgràcia
em desgrano
gratament
no
del gram
no 
gravar
tampoc.
gravetat del tu
del jo
desgraciadament em 
desgrego
en mil troços
de des
gr
gr


*
la vostra poesia
no m’irrita.
ni vosaltres ni tu ni ningú.
m’irriten
les vostres paraules
llançades a l’aire
com qui tira escopits d’or! proclamant que sou art, que sou els guerrers del coneixement, oh, prínceps, cavallers de l’estètica!

(i a sobre se’ls escampen per sobre seu
cridant de plaer 
fingint orgasmes pensant que 
ningú se n’adona)


Sí! Tu! Vosaltres! Tu!
Tu!

me’l tires a la cara!
oh, el teu alè d’intel·ligència
sí! Continua, siusplau. 
buscant com em pots fer entendre que 
sóc dona de poques paraules i coneixements
i (per davant de tot,) mediocre-

no menys que tu o que d’altres!

i si m’irrito, callo i dic
“sí , sí”
i pots veure a la meva cara
la meva
indiferència


*
t’he vist
fregan-te la merda del cul
amb un llibre 
molt bo
que ni tant sols t’has dignat
a qüestionar per què ho és.
estaves plorant
perquè no entens res.
vols un mocador pels mocs?

que et penses que algú entén alguna cosa?



*
Em creia àguila de vol espontani
i sóc ocell vulnerable. 
Em creia jove i inesperada
i sóc paraules de ferralla.
Em creia saber què era una carcassa
però 
he d’aprendre molt de les hòsties (físicament parlant), encara. 



*
“sento els gemecs i crits del pis de dalt.
silenci de casa buida
m’imagino cossos en moviment.
grinyola el llit
llum blava a la meva cara-
ningú em veu.
és tot fosc.” 


*

Veig els nostres fems escampar-se pels peus i pel terra que és el rellotge que controla el temps i calcula les paraules i les mirades i els ulls que no diuen res i diuen moltes coses. 
Veig el canal del nostre pixat baixar la Rambla dels Muntcada avall. I jo ploro llàgrimes de felicitat, amargues i dolces del beure! Avui no vomito sang. 
Avui crido, proclamant que sóc vida i que sóm vida.

Maleït el que no estimi casa seva
Això és casa nostra!
aquí ha començat
tot. 



*
Potser és per què 
en part
prescindint del fet que-
volant per sobrepassar si-
i doncs per què?
tirar paraules com qui fa punteria
i reprimeix les frases
petant-se els dits
i menjant-se les , dents
com qui-
i doncs 
per què? 


*
Si m’escups allo que t’escupo que m’escups si ens escupíssim
el que escupo,

escupiríes això que escupo
és a dir,
el que escups. 


*
- i et
com qui
sobrepassant el fet que
? el per què
primerament
el ser
existent
com qui
vull i puc
no puc i vull i doncs!

la vida és 
Una sèrie de llistes


*
M’atanso al buit del cos 
com el mar a la roca
i el son que no ve
Insomni! (silenci) 
Fred fosc que forja la por del no dormir i de no ser prou
m’adormo cada vegada menys i el llum crema tant que em surten llagues a la cara.
No!
El llum no és el problema per el son.
(silenci)
(Ja, però només si no el busques)

M’atanso al buit del meu cap
com la roca al mar
buscant el somni, sense èxit
sóc nit i sóc nocturna
sóc allò que tremola
quan tot bull
i cau
plàcida de son
gens lleuger.

t’envejo tant 
que moro i tot. 


*
recapitulem.
tinc una corda al meu voltant.
estic lligada a una cadira que crema
no puc moure les mans
Hi ha un bassal de sang 
i fa pudor a mort i podrit
Els colors volten per l’aire amb formes de serpentines
i sona música que no entenc

he set jo?
és que no me’n recordo de res 

Que Déu m’ajudi
per favor 



*
A mi no em molesten les preguntes
em molesta que no les pugui respondre
com m’agradaria.
No em molesta l’aire, no em molesta el fum, 
no em molesta esperar, no em molesta dependre de tantes coses,
no em molesta patir, no em molesta plorar aigua, no em molesta fer-me mal al puny picant contra la paret no em molesta estimar fins tornar-me folla no em molesta ser apreciada per una cosa que faig 
em molesta que no 
ho afronti 
i vagi mig auto-excusant-me
de no sé 
què 
de que no m’ho pugui explicar a mi mateixa. 




*
no hi crec gaire en les paraules.
de vegades no més cal enrampar-te per adonar-te que és real.

hi ha un punt de ciència
als nostres
cossos perduts cecs de paraules i explicacions?
hi ha un punt de ciència
quan la pell
és més poderosa que
el record del passat?
hi ha un punt de ciència quan desitjo la violència 
plàcidament
quan em subordino a l’olfacte
que em fa perdre l’enteniment? 
no sóc gens meva de vegades.


ho sabem de sobres. 

Thursday, April 24, 2014

al tren

Fent via 

Caiguda lliure
de cop de seient
impacte a l’òs de la cua.

Fent via
t’he saltat sobre el peu dret
-
Pollock de sang
a la teva esquena
Ungles clavades
amor salvatge 
efímer !
tri- ull marró 
gira en compàs amalgàmic

Caiguda lliure!
fent via
expulsant tot el que sigui raonable
del meu cap. 



*

M’he desfet
de silenci
i de cop i volta

m’he trobat
millor que abans 



*
"Quin desas-
tre"
No
m’hauria de sorprendre gens
el que faig.
Dels pocs dons que tinc
d’aquest en sóc
una experta




Conversations

Talking to plants!
“I want to be in his arms now, not tomorrow”
The plant told me
“You never know what happens tomorrow” 

Then I realised that it wasn’t very normal
the fact that I want to be in his arms
(not the fact that I was talking to a plant) 




*
Rentant la copa
me n’ he adonat que era molt frágil




Onion
You are like
an
O O O 
     N N 
        I I I
            O O O
                N ! 




El temps se m’-
està
tirant a sobre.

De moment estic bé ,però
el dia que em comensi a fer una mica de mal d’esquena,

Començaré a escriure de veritat. 

Ja friso per aquest
moment.



Dedicat a l’home que vaig veure a prop de la via bebent una llauna de cervesa al dia de Sant Jordi 

“En el fons m’agradaria
Menjar-me totes les paraules que he vomitat.

La merda, a casa. 

La merda, com més merda
més merda.
més
merda
merda 
merda
i merda.“



*
Podria començar a parlar
de un triangle
o altres figures
putes i geomètriques


però ara mateix només visualitzo
una taca indefinida.



Estudis 

1,75
1 2 3 6 8
0,9
4,25

Molt bé!
Això deu voler dir
forces més coses
de les que em penso.

Però no tinc gens la sensació
d’estar perdent el temps. 

Estic aprenent! 

per puta mandra
o per puta indiferència

Vi

M’he trobat
abraçant l’equip de música
Amb la veu de la Billie
i els backrounds de trompetes i tota la pesca
tremolant rítmicament marcant el 2 i el 4 per els meus timpans.

Estic perdent el cap davant del mirall
i totalment conscient. 



*
“that you are tired of yourself
and all of your creations”
Well that’s easy enough to change

Or this is what I thought



Insomni voluntari

No vull dormir!
Tinc masses raons
per tenir
insomni. 







Wednesday, April 9, 2014

.

A Few Toughts 

A l’escola-


Recordo en G i la A
Renyant-me per dibuixar
ESPIRALS!
Només això. A la llibreta.
Recordo a la C
dient-me, davant de tota la classe,
“Tienes que tocar de pies al suelo”
I jo no l’entenia i continuo sense entrendre què 
(COLLONS)
volien dir

Jo encara me la imagino a Vietnam 
menjant-se un gos.
I després ve i em diu 
que he de tocar de peus a terra!

Em deia que no tenia cap mena de sentit, 
vaig escriure un conte que es deia
“La crónica de los váteres”

“Se teletransportaron desde el váter”
“…Al jardín de las delicias”

potser tenia 12 anys però,
quan dibuixes un espiral, no saps el què fas,
i és precisament això el que 
em fa pensar que 
els que haurien de tocar de peus a terra potser sou vosaltres
colla de inútils!
que el que no enteneu 
és que tot el que escric 
acaba passant
(per bé o per mal)




Conversa amb el mirall

Ella em mirava amb cara de llàstima
auto-excusant-me(-se) deia:

“El peu m’anava a una velocitat de metrònom de 160”
“Per què rius?”
“El peu m’anava a un compàs d’amalgama”
“I jo estava dibuixant cercles i espirals,
molts espirals i cercles, al voltant de tot el meu c-c-c-crrr
crani”
“…Això és bonic”
    La noia reflectida al mirall es va posar a riure i li queien llàgrimes de tots colors, com si algú estigués dibuixant amb llapis de colors la cara de la noia blanca.
I de sobte va dir, cridant, amb un somriure de ulls girats (un mirava a l’est, i l’altre al nord)

“No tens ni idea de qui sóc!”
      -Doncs ja m’està bé així. 


History
It feels so weird to be in this class

holy shit-
they will never understand
only if I could just…
stop!
blablablablabla
Segunda Guerra Mundial
1,2,3,6,19,26
window
wicklow
west
work
walls
weak
wembley
world in general
words!
meaningless words
and sad stories
        -Her eyes were so beautiful
But she's dead,
But we all are!
that’s the main problem
because we can all be really boring
and I hate it 
  



Comestibles


comestibles com les flors
ha arribat la primavera i avui fa fred
        - però jo no en tinc gens.

Carn contra carn
pell a pell
contra

Esllevissada de pell-
à
à
àcids
Ulls que 
tenen vida 
pròpia!

Cara
can
çons!
Suau
s

Com esti b 
le

Sóm comestibles

Any colour you 
like
Any colour
you like
any colour
but 
I rather
I-
prefer
le 

Bleu
com 
és
el
color
del 
meu 
cap
quan em perdo
al mar 
i el pit em pesa
molt més del que sembla
MOLT més
-m'acabo enfonsant 
perquè porto unes sabates 
de ferro 

But it doesn’t matter
Oublions ça!

Perquè aquest és un…
Abril blanc i pur
vomitivament i deliciosament conflictiu.





I don’t give a **** about languages

Road
Nieve
Le ciel
Ulls


What are you saying?
I tought I could speak many languages and now I can only see 
that 
I am  - - -
- - - - 
- - - - - - - - -
Or not.



An Hallucination


An hallucination-
today
I heard a voice


An anticipation-
I dreamt about it
a few days ago

An explosion-
I know it,
it will happen
because I’ve seen it
I’ve heard it
somewhere


An experiment:
I’ll take a train
on my own
as always.
who knows, maybe I’ll learn something
today








“no sé hablar con castellano”



Estamos sentados en un sillón 
y tu camisa mojada 
pegada a tu piel
     -no se quien eres

Somos dos figuras geométricas
jugamos a una especie de
tet-r-is
tetris


El sillón huele a piel
es verde
tus ojos también

Trotando! en campos de
batallas-
en campos de
-
lenguas

Muchas, demasiadas
Por todas partes
Me siento bien, bajo el sol
siendo su merienda
Relación de amor-odio con las 
Hormigas


no sé quien soy pero hay un
espejo
en la parte derecha del comedor 
del piso que huele a comida

El espejo esta roto
como mi pobre y feliz
corazón, hígado, páncreas y pulmón derecho
tengo muchas rosas arrapadas a mi brazo
y mi mano no quiere moverse

El espejo esta roto - veo mi cara
con los ojos que caen
horizontalmente!
se deslizan hacia mis orejas
y las orejas se deslizan por tu pelo 
y mis manos 
y tus la
b
ios-

Las rayas!Las rayas estan en tu 
cuerpo
en tu espalda
y te toco
palpando todas tus
imperfecciones
y
las rayas del sol
son tu retrato.
las he pintado con mis manos.

Ahora! 
SSSSrmrfhhh.

La ventana parece un buen sitio para
empezar
qualquier
cosa 
que no sea
moverme de aquí 
.





El talento de olvidar las cosas

Me importa poco lo que pienses de 
Ramon
o Guillermo
o nadie

ellos, comiéndose tus penas-
viven ahogados en mierda que huele entre vaca y 
perfumen de coco de supermercado y camiseta de marca Pero yo…
en tu cara veo una luz
en tus ojos veo un resplandor
y creo que no es nada bueno
no, no me gusta
para nada!

“Ahora mismo he ido a la 
barra
medio llorando
   - no lo sé por qué”


Pero unos minutos después todo iba bien
muy bien
demasiado

Y ahora, ahor
ahor
aho ra 
es martes
después miércoles
Y estoy
gastando mi preciado y puto 
tiempo
Haciendo cosas 
que no juegan
a favor mío.


Ni tu, Ni él, ni aquello,
ni ella
ni esto

Ni yo misma. 




Saturday, March 8, 2014

altres textos dispersos i saltejats


*

vaig arribar a casa i caure
verticalment (o horitzontalment)
fent rodes
al llit
el cap plè de fum
de fum i de preguntes
recordo pensar que
tenia una idea molt bona
per escriure
però ja no me’n recordo

Desig de no sé què-

sí, sí! la cançó de fa un any exacte
que parla del mateix…
trenca'm el cor
trenca'm el cor
a mi tant me fa

no cal que facis res! que
ja me’l trenques una mica
cada pas que fas
i cada paraula que dius
cada cop que m’entens

Vaig arribar al llit i vaig caure
i tenia pardals al cap
tenia molts, molts pardals al cap

alguna cosa em deia que la primavera
s'acostava
alguna cosa em deia que tu també creus
que el destí no existeix
però no cal que existeixi perquè no és necessari

però li donaré temps a això que dic
és cert que d’aquí tres dies
potser no hi tinc pardals al cap
potser hi tinc
ves a saber, 
girafes
però ara tinc pardals al cap
Li donaré temps a això que dic,
perquè fa un any, deia al mateix
i amb la tonteria,
han passat 12 mesos

I continuo pensant el mateix.




*



El sol repica
contra les parets.
el sol
a la meva cara
els meus ulls tancats veuen formes
formes de colors
verdosos
m’intento imaginar un color inexistent
i no puc
no puc
porto anys intentant-ho
i no puc
potser el color inexistent és un color inexistent precisament per això
perquè no existeix
i això encara el fa molt més interessant. 



*

Com una figura divina!
Adorar
la figura de somriure difícil
paraules justes
somriure samarrèticament fumàcid
somriure gintònicament imperfectiblement perfecte
Figura divina!
Difícilment agafable,palpable,mirable, somiable
Somiable
molt somiable
però els dimarts ja no. 







Amb la seva veu de fons
potser no tant de fons!
potser gràcies a això
estic
sobreposant paraules les unes amb les altres
potser no té cap mena de sentit ara
però potser d’aquí un any,
si m’ho llegeixo
m’autoregalaré un somriure



Tinc un problema

Tinc un problema. 
Ho sé del cert. 
Potser el meu problema 
és saber-ho.
O el problema en si,
deu ser, potser,
que sé que tinc un problema
però no hi faig res al respecte.
Això és un gran problema.

Però encara és pitjor.
Tot i saber que tinc un problema
i no fer-hi res al respecte,
hi ha dies,
que em penso que no tinc cap problema

I realment, no en tinc cap, de problema.

I és, que, potser, no tinc pas cap problema i és cert.

I aquest, precisament, és el problema.





No voler dir res

La boira…
tu ja m’entens.
Ja saps de què va.
La boira…
Són els ulls de tots que s’omplen de fum.
La boira.
Ja saps de que et parlo.

El dia que no tinguis fetge,
et sentiré cridar a mitja nit al

 carrer que ballaves sense cansar-te quan encara et creies prou jove per guardar la merda a qualsevol lloc guardable. 

I diràs
“No sé què estic fent”

I jo et diré, 
jo tampoc.
Mira’m.





Sóc un fill de puta


Amb el meu cotxe
nou, net, car.
Sóc de puta mare.

Amb les meves ulleres.
La música.
Tot sota control.

Sóc un fill de puta.
I m’agrada.

Llueixo els meus músculs 
amb orgull.
Faig veure que fumo,
i parlo amb la veu greu.

Sóc atractiu.
Ella ho sap i li agrada.
Sóc un fill de puta. 

Vaig pel carrer 
amb el gas a fons.
m’agrada córrer.
Em sento important.

Sóc un fill de puta.

Sóc un fill de puta i l’he cagat.


Coses de grans



“Coses de grans!
Que bé, continua, continua.
M’interessen aquestes converses”

Em fa l’efecte que sóm tots iguals.

Llàstima que som tots iguals
de imbècils.
Amb uns anys més, o uns anys menys,
pots canviar

però seguiràs sent el mateix
(en principi)
.













La mala memòria que em/ens/et/us caracteritza

Suposo que és més fàcil culpar
a la nostra pèssima memòria
de tot el que hem fet sense pensar

Ja hi estic acostumada a les barreres

Però crec que les barreres, a part de la memòria,
Són les poques ganes de pensar,
I les ganes de guardar la merda a l’esquena
que de moment,
aguanta.











escriptura (completament) automàtica basada estrictament en: Miles Davis·Spanish Key
Des del minut 0:00 fins el 10:59 

En un pàrquing veig el teu cotxe vermell i no sé res més a part de que et veuré.
Serem una espècie de barreja de pells i altres substàncies que no sé definir perquè la serenitat em fa ser
una ment tancada.
Ja ens entenem.

Pujant una muntanya amb el cotxe vas decidir que no valia la pena i vas baixar. Realment encisador. Quin tio més romàntic i subnormal.

Ell no enten gaire cosa i ningú fa l’esforç. És bonic perquè, si mai em trenco el llavi, igualment, com que la meva trompeta no la tinc, no sé què em passarà.

Cavall!!! No!
Quin bon assumpto, tornem a l’assumpto de la muntanya.
No sé pas què estava dient. Sonen les campanes, els llums del carrer estan encesos però jo no només veig els seus llavis, allà, davant meu.

Collons, quins llavis
Carnalment la volia
Carnalment el vol
Veig un home que treu foc de les orelles, sí, però sembla un bon paio, 
hem acabat fent-nos un whisky i 
al final hem acabat parlant de l’últim llibre de un tio que ja no recordo qui era
però suposo que era molt bo perquè no vaig entendre res. 

Jo fumava fumo i fumaré, m’entens?
se’m en fot el que em digueu tots plegats.

Si ets una estrella, tiu, jo no t’hi veig sempre.

I el tio ve i em diu “Les estrelles desapareixem però sempre hi som”

Quin bon paio, tenia tota la puta raó del món.

En fi, el cotxe ja no era al pàrquing i ell anava amb un trajo molt elegant i sabia que avui era un dia bo per parlar.

Jam session de begudes jam session de jam
session
jam ham ham ham and cheese

Mare de déu és hora d’anar a dormir
mare de déu és hora d’anar a llevar-me i treballar.

quina vida més puta,
això de desaparèixer i aparèixer cansa força.

Si fos el sol o la lluna (llauna) encara,
però el puto subnormal va d’estrella.
Ja em diràs tu de què collons li servirà.

Serà una excusa!
Serà una cursa a trot 
aviam qui se’n fot més
trotant o galopant
aviam qui collons cau abans

Mare de déu! 
Déu me’n lliuri de tota aquesta gent, jo me’n vaig anar a casa! i em vaig posar a assajar, no volia pensar en ningú, només jo, jo, jo
jo
jo
jo

Però em vaig sentir més sol que un fill de puta

Stacey
Miley 
Robert
Franky

òsti tu, realment em costa recordar els noms de la gent
però n’hi havia, n’hi havia
de gent
a la muntanya

Ma mare ja m’ho deia que seria un desgraciat
“Ma mare ja m’ho deia que seria una desgraciada”

Calma, 
al llit s’hi està bé
Estic trotant pels núvols!

Sento en John que em pica la porta
té un saxo a les mans
li dic que no, que estic trotant
Diu que ell també trota
I trotem, 
quina puta jam session

Improvisar a la vida és el que m’ha 
fet ser
algú que apareix i desapareix

Jo quan veia tants ulls mirant-me en aquell prat
inacavable, pensava…
però aquesta gent realment hi és?
son una visió?

Però jo estava marcant-me un solo de collons i sentia els fills de puta que m’acompanyaven com uns mals cabrons 

No sé què faria jo sense tot això que hi tinc al cap
realment com m’agrada perdre’l…
com m’agrada parar 
i tornar-hiparar
parartornar-hiparartornar-hi

Fins que el cos em digui prou!
En Jimi!
I els altres!

He vist a la… 
no me’n recordo.
ostres.
Bé, és igual.


Fent temps, a la muntanya!
quin cotxe més ben parit.

Em casaré!
o NO
potser em cansaré
si, si, realment m’estic cansant.

Me’n he cansat,
apa,

ja està.